Joan Guasp10/12/23 0:29
TW
2

Que els catalans apallissats, empresonats, exiliats i humiliats durant segles per Castella es prestin a negociar un nou fals acord polític amb l’Estat espanyol em sembla una greu i funesta indignitat. Una més. ¿Què puc esperar jo, el més pacient dels mortals, com a català de soca-rel, d’una Espanya que fa segles que em maltracta, m’oprimeix i m’asfixia durant cada minut de la meva vida, que m’impedeix parlar lliurament la meva llengua i exercir la meva cultura, que m’ofega políticament i judicialment aplicant-me el decret de Nova Planta i l’article 155 de la seva Constitució monstruosa i despietada, i que no em permet ser qui soc com a persona i ciutadà i fa de mi un miserable pidolaire de les meves propietats i del meu honor? Què he d’esperar?

¡Quina manera més barroera d’eliminar la nostra essència i la nostra identitat! ¡Quina insolència més gran la d’anar-se’n a Suïssa, un dels països més civilitzats del planeta, per negociar un pacte inadmissible i simulat! ¡Quina trobada més subreptícia i tragicòmica, orquestrada a l’estranger per allunyar la pudor! ¡Quin absurd! Hem oblidat que la seguretat intrínseca d’un poble es troba en la seva realitat més profunda. ¿És que tothom ja ha oblidat els cops de porra, les arrabassades de cabells a les dones, les càrregues escales avall, els buidats d’ulls i trencament de timpans, etcètera, seguit del desmantellament dels nostres drets i de les nostres institucions més arrelades com el Govern democràtic i el Parlament popular? I els escorcolls violents, les condemnes penals injustes a cara descoberta i acompanyades d’escarnis i burles? Per acabar tot plegat en una vil reunió a terres suïsses pacífiques per fer pública la nostra secular impotència.

Senyor Puigdemont i companyia: podem ser tot els puerils i ingenus que semblem a causa del nostre tarannà pactista i temperat, però no ens podem permetre signar un cop més de manera voluntària el nostre vassallatge permanent!