Des de fa tres segles, i més des de principis del XIX, l’objectiu de l’estat espanyol ha estat exterminar les singularitats identitàries –sobretot, llengua i cultura– dels territoris no castellans d’Espanya i substituir-los per la llengua i la cultura castellanes. L’estat ha fet servir lleis, violències militars, moviments demogràfics, espolis econòmics i mitjans de comunicació, i li ha funcionat: ha naturalitzat la castellanoespanyolitat en totes les esferes dels territoris no castellans de l’estat. És una naturalització també evident en la literatura catalana, en la qual s’ha produït un desplaçament terrible de certs dilemes. Per exemple: s’ha passat de discutir si la llengua de les novel·les havia de ser ‘pura’ o ‘viva’ –el normativisme de l’IEC d’Aramon contra la vivor col·loquial de Joan Sales, la tradició llibresca contra el català comunicatiu de Monzó– a si ha de continuar sent genuïnament catalana o si també pot estar explícitament interferida pel castellà. Això té una significació política enorme. És un fet que cada vegada hi ha més castellà en les novel·les escrites en català.
Llengua i literatura, i política
Palma29/04/23 0:29
También en Opinión
- La Gran Logia masónica renuncia a celebrar un acto en el Parlament ante la derogación de la Ley de Memoria
- Una mallorquina se niega a ceder una foto a una aerolínea para mostrar su malestar contra la masificación
- La Policía Local planea cerrar Son Banya y sólo permitir la entrada a los residentes
- Un ciberestafador buscado por el FBI por robar 27 millones de dólares, capturado en el aeropuerto de Palma
- El alcalde de Calvià: «Vamos a denunciar a cualquier persona que comparta información confidencial»
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
El postcolonialisme no ha arribat o ho ha fet poc. En el món de les humanitats, el debat sobre les llengües imperials ja està fet, cap llengua és més vàlida que la pròpia d'un territori