En aquell temps, servidor veia Joan Miró amb una certa freqüència. La petita història –la grandiosa història per a mi– va començar com tantes coses en la vida de Joan Miró, en la poesia i en un cert esperit de resistència. Bartomeu Barceló Pons havia fundat amb en Jaume Vidal Alcover l’editorial Daedalus. Se’ns encarregà, a Jaume Pomar i a mi, bastir una col·lecció de poesia. La batiàrem amb el nom de La Sínia, que ens donaria algunes satisfaccions en forma d’impuls a un parell de carreres poètiques. Potser és allà que vaig aprendre que no és el mateix regar que treure aigua. La primera satisfacció ens arribà pocs dies després d’anunciar la nova col·lecció. Un dels primers subscriptors va ser en Joan Miró, visiblement content pel que aleshores podia ser considerada una gesta cultural. Per raons que no record, ens va manifestar el desig de conèixer-nos. Segons la meva esquinçada memòria, a la primera trobada només hi érem ell i jo. Passar un horabaixa a casa i a l’estudi del pintor –edificis de Juncosa i de Sert respectivament– va ser una manera d’entreveure un univers que encara no he arribat a apamar.
Constel·lació poètica
La història va començar, com tantes coses en la vida de Miró, en la poesia i en cert esperit de resistència
También en Noticias
- Una mallorquina se niega a ceder una foto a una aerolínea para mostrar su malestar contra la masificación
- Capturan 5 atunes de 200 kilos en estado de descomposición en el mar balear
- «La mitad de trabajadores del aeropuerto nos hemos quedado sin coche»
- Miki Jaume, gerente de Trui: «Será triste si se confirma la adjudicación a la otra empresa»
- La Policía Local planea cerrar Son Banya y sólo permitir la entrada a los residentes
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Enhorabona